Mas del Sebot, mas de Montoro, mas del Racó, pr-232, pou de la Neu del Surdo , camí vell d'Alcoi

Aquesta ruta transcorre per la partida de Bugaia de Dalt. 

La iniciem en el mas del Sebot, també es pot començar en el quilòmetre 21 de la CV-800, i agarrarem la pista-camí que hi ha i que ens porta directament a la partida de Bugaia, la més humida del poble xixonenc, i que més fonts hi romanen amb aigua. 

Per fer aquesta ruta, ja avisem que és bonica, cal tenir present el poblament, és a dir, els masos que hi habiten, perquè seran els nostres punts de referència. Si comencem pel quilòmetre 21 de la CV-800 el primer mas que ens trobarem i que té font pròpia és el mas del Síndic. 

A mà dreta, i on hi ha una ermita, que rep el mateix nom que el mas. En les revoltes que s'assemblen a les de la revolta de la Paella, en la segona trobarem una sendeta que ens durà a la font del Mas del Síndic. 

Continuarem per la pista i passarem pel mas de Carruana, una vegada passats aquest mas trobarem una torre de llum, a l'esquerra hi serà el mas de Figa, haurem de continuar la pista per l'esquerra de l'esquelet de llum fins el mas de les Coves (de color vermell).

Podem ampliar la ruta, que es converteix ja en difícil perquè s'ha de saber el camí (recomanem que si és la primera vegada, anar amb algun conegut del terreny), si anem fins al mas de la Volta de Pritz i comencem a pujar la costera del Gurugú (muntanya a l'esquerra) fins trobar el camí que ens duu a la Capua. A uns dos-cents metres hi haurà el camí a mà esquerra. Prop, a la vora del riu de Serra, hi ha la font de la Volta. 

Una de les més boniques del Terme. 

Podrem continuar per aquest camí fins arribar al mas de la Capua, i baixarem fins al riu per enganxar amb el camí que puja a Montoro. 

Si no volem fer això continuarem pel mas de les Coves fins arribar al mateix punt que hem dit en el paràgraf anterior. Si tenim cura, i anem amb algun conegut, podrem trobar algun pou de calç, antigues construccions per fer calç per blanquejar els masos.

 El camí ens pot marejar si agarrem algun a l'esquerra, ja que ens durà als masos de les Covetes, o mas de les Coves, no passa res, perquè eixirem a la pista de Bugaia de Dalt. 

El nostre destí és arribar al Mas del Racó, mas de propietat privada però que podrem anar per l'assegador. Una vegada que anem al mas del Racó, arribarem i ens situarem en la carrasca que té, no és difícil trobar-la pels seus 13 metres d'altura. Continuarem fins arribar a la font del tio Tararo. 

Aquesta font està a un marge molt gran. Sembla que no tindrem eixida però a mà dreta hi ha la senda que ens condueix a Montagut o fins la PR-232, que està marcada i haurem d'agarrar-la fins arribar al pou de la Neu, ja no tenim pèrdua.

Arribarem primerament a la cova de Matets, indicada amb balisses. Aquestes balisses ens indiquen tres camins fins el pou de la Neu, fins la cima dels Plans, o fins la Torre.

 Podrem elegir. Nosaltres aconsellem pujar fins el Pou de la Neu, i una vegada allà, baixa pel camí antic d'Alcoi, que ens durà fins la Venta Teresa, i al nostre punt inicial, o poder continuar fins a Xixona. Ruta que amb les vistes que té, i amb la verdor no té res d'envejar.
RUTA MARCADA EN WIKILOC
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9023776

LA MASCUNA, FONT DE LA MASCUNA

La Mascuna és una partida de Xixona que se situa a la part sud del poble de Xixona.

El seu accés és difícil i amagat. Hi ha la possibilitat d'entrar a la vall o partida des de quatre "portes", tot i que nosaltres hem descrit la ruta que han començata marcar; així es pot entrar per camí de terra en Montnegre, pel coll del Moreno, pel barranc de les Salines o per la font de Bernat.

Com déiem, han començat a marcar-lo amb colors verd i blanc i comença al poliesportiu de Xixona, amb el senyal SL-CV 151. 

Hem d'anar direcció la font del Moratell, és senzill ja que hem de seguir la carretera asfaltada fins el final d'aquesta, on hi ha una altra indicació, justament a la font de Bernat. Passarem pels Almassils, a la dreta, i com a indicació tindrem la penya Alta.

Se segueix fins trobar una indicació en forma de cartell que indica FONT DE LA MASCUNA. Arribarem a la partida de la Mascuna al quilòmetre. Hi ha una senda molt trepitjada, la qual és senzilla de seguir. Baixarem fins el mas de la Mascuna, abandonat, en forma de ziga-zaga, i haurem de traure el nostre sentit de l'orientació per trobar els diversos camins, pistes, on hi ha trepitjades moto. 

Hem d'encaminar-nos cap a Vistabella, en sentit nord. La tornada és dura i empinada, entre l'alt de Vistabella i l'alt de Moreno, on hi ha el coll que ens durà, per un camí marcat amb pedres fins l'inici.

També podríem tornar pel riu fins el final del barranc de les Salines, entre el riu de la Mascuna, on hi ha un paissatge curiós, pedres rogenques i blanques pel salitre.

L'hem marcada moderada perquè és una ruta on no se troba a ningú, i convindria anar-hi acompanyat. A més, l'aigua de la font de la Mascuna, com a curiositat és salada, per tant, haurem de dur aigua!

 

mas de Mascuna

RIU DE LA MASCUNA

 LLIT DEL RIU DE LA MASCUNA

RUTA MARCADA EN WIKILOC
MASCUNA, FONT DE LA MASCUNA. 
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=570

VÍDEO LLIT DEL RIU DE LA MASCUNA

PENYA MIGJORN- PENYA ROJA DE XIXONA. PR-212

La Penya del Migjorn o Penya-roja és un cim de muntanya entre els termes municipals de Tibi (l'Alcoià) i Xixona (l'Alacantí), al País Valencià.
Amb 1.226 metres sobre el nivell de la mar, és la màxima altura de la serra de la Penya-roja. Es tracta d'un massís situat entre les foies de Castalla (a l'oest) i de Xixona.
El massís de la Penya-roja o Penya del Migjorn presenta una forma cònica i domina el paisatge de les poblacions més properes (Tibi i Xixona). La cinglera de color rogent que presenta el cim a la seua cara de llevant és probablement l'origen del nom pel qual també és coneguda esta muntanya: la Penya-roja.^{[1] (estret de wikipèdia).}

És per excel·lència un dels símbols de Xixona. Amb dues denominacions, Penya Roja o Penya Migjorn és coneguda aquesta muntanya que feia d’orientació als pescadors que arribaven per la costa de El Campello i la seua cima era de les primeres que sobreeixia per l’horitzó. El primer nom, Roja, potser s’haja format pel color rogent que rep dels llums dels rajos en les seues tres caixes que formen el cim, el segon, Migjorn, al·ludeix a l’indret on el moviment del Sol marca l’hora de les 12 i la gent utilitzava per saber l’hora, també Migjorn indica el punt cardinal, més que l’hora, però amb rares excepcions.

La seua altitud 1226 metres fa que siga la més elevada en el terme Xixonenc, llevat de la Serra dels Plans 1330 que no pertany al terme xixonenc. Té eix geodèsic.

  Té la ruta marcada (PR-CV- 212) amb un recorregut de 12,5 quilòmetres i comença des del Barranc de la Font. On hi ha un aparcament públic per deixar el cotxe.

No podem obviar el nom del Forat de la Penya, ja que en un dels tallats hi ha un forat on es pot entrar. En dies de lluna plena es veu una vista impressionant amb la llum reflectida de la lluna. Darrere està la part de la Cova dels Corrals, amagatall natural que utilitzaven per resguardar el ramat.

Hi podem observar els bancals moriscos quan pugem al cim, a més, hi ha cornicabra (Pistacia terebinthus) única en aquest vall.

Com a textos històrics, podríem destacar el que fa referència a la Crònica de Bernat Desclot, on després de la conquesta de València i Mallorca, els almogàvers -sense faena- es van dedicar a perseguir musulmans per terres valencianes i murcianes, segons Bernat Desclot cap el 1275 es van reunir 8.000 almogàvers procedents de Catalunya, València, i Aragó a la Penya de Xixona llestos per a lluitar en una campanya contra els musulmans, que s’esperava començara a Castella.

«E foren bé vuit míl·lia hòmens a peu, e meseren-se en la Pena de Xixona, qui és entre Alacant e Xàtiva, e corregren en l’horta d’Alacant, d’Alcadre, e preseren tots los sarraïns qui hi estaven paliers per los hòmens d’Alacant e veneren-los tots. E puis corregren per lo regne de València, lla on los sarraïns estaven, e preseren-ne molts e els veneren»[1].

Aquesta muntanya també ha estat inspiradora de rondalles com la que arreplega Enric Valor en el seu llibre Rondalles Valencianes[2], “Les velletes de la Penya Roja”, on dues veges molt lletges enganyaren el príncep per una d’elles casar-me amb ell.

No podem deixar de dir el tan conegut refranys: Boira en la Penya, aigua en l’esquena.
He trobat una ruta llarga i molt suggerent al bloc, APATITA, http://www.apatita.com/senderos/alicante/sierra_cuartel/jijona_migjorn_carrasqueta.html
Les vistes són espectaculars. 

 

---

[1] F. Soldevila (ed.), «Crònica de Bernat Desclot», Les Quatre Grans Cròniques: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Pere III, 8ª Edició, 1973, Editorial Barcino, cap. LXVII.

[2] Valor Vives, Enric, Rondalles Valencianes, Edicions Bullent (8ª edició en Edicions del Bullent), Picanya, 2000, pp. 41-65.

 

SERRA DEL QUARTELL. MONTE DOMINGO, CARRASQUETA

EN LA SERRA DEL QUARTEL, EN LA CARRASQUETA, EL PUNT MÉS ALT, PROP DEL REFUGI DELS ESBARZER, ES TROBA LA PART MÉS ALTA, SEGONS EL GPS 1298 METRES. HEM D'AGARRAR CV-798, QUE ÉS LA QUE ENS PORTA A LA FONT DE VIVENS. SEGUIM FINS ARRIBAR AL MAS DE BROSSA, I A UNS 300 METRES, DESPRÉS DE PASSAR-HO HI HAURÀ UN CARTELL ON POSA QUE NO DEIXEM EL VEHICLE MALAMENT APARTAT, HAUREM DE GIRAR A LA DRETA. PUJAREM FINS ARRIBAR AL REFUGI DELS ESBARZERETS, QUE FA DE LÍMIT ENTRE IBI I XIXONA, I TROBAREM UN INDICADOR I EL CAMÍ QUE PASSA ENTRE DOS PORTALONS. NO CAL PASSAR-LO I CERCAR LA SENDA QUE HI HA A MÀ ESQUERRA. EL CAMÍ ESTÀ MARCAT EN GROC AMB ESPRAI. LA PART MÉS ALTA ESTÀ EN UNA CREU, SI SEGUIM PODREM ARRIBAR AL MONTE DOMINGO.
VISUALITZA EN WIKILOC: SERRA DEL CUARTEL. MONTE DOMINGO. CARRASQUETA

VÍDEO DES DE L'ALT DE LA CARRASQUETA